¡¡No al chantaje patronal!!
Los trabajadores de la auxiliar de Seat Johnson Controls, que fabrica y suministra gran parte de los asientos a la planta de SEAT en Barcelona, irán a la huelga entre los días 15 y 21 de julio contra el brutal chantaje que sufren por parte de la dirección de la empresa. Desde GanemosCCOO queremos expresar nuestra solidaridad y apoyo a los compañeros, y hacer un llamamiento a apoyar su lucha y sus justas reivindicaciones. La empresa, con la excusa de la "competitividad", pretende rebajar los salarios de los trabajadores hasta en 8.000 euros anuales, planteando posteriormente su congelación, así como la pérdida de otras mejoras y la externalización, por supuesto con peores condiciones laborales, de determinadas actividades.
Descárgate la hoja en PDF | PDF Catalán
Se trata del chantaje habitual que venimos sufriendo los trabajadores en los últimos años, y que año tras año supone rebajar cada vez más nuestros derechos y salarios. Dicha "competitividad" significa que nuestras condiciones laborales y salariales tienen que igualarse con las de los compañeros que están peor que nosotros, y luego, cuando se empeoran dichas condiciones, utilizarlas como excusa para exigir recortes salariales y laborales a las plantillas de otras empresas. Mediante esta lógica nuestras condiciones de trabajo siempre tenderán a hundirse, hasta igualarse por abajo a las condiciones más miserables en que puedan vivir los trabajadores.
Frente a este chantaje el único camino es la movilización contundente de los trabajadores, tal y como han planteado los compañeros de Johnson Controls, dando a conocer además el conflicto entre el conjunto de los trabajadores y de la población tanto de Barcelona como de las comarcas afectadas. Hay que distribuir panfletos masivamente llamando a la solidaridad, pidiendo apoyo para la Caja de Resistencia, y dirigirse además a los trabajadores del resto de industrias auxiliares así como de la propia SEAT, explicando que este ataque nos afecta a todos, ya que cuando se precaricen las condiciones en Johnson Controls, cuando se hundan los salarios, se utilizará esta imposición para exigir en otras empresas, incluso en la propia SEAT, los mismos recortes, al dejar también de ser "competitivas". ¡¡No podemos aceptar más chantajes!!
La patronal está actuando coordinadamente, sometiendo a los trabajadores en empresas de todo el Estado al mismo chantaje al que son sometidos ahora los compañeros de Johnson Controls. Para hacer frente a esta ofensiva es necesario impulsar una movilización contundente y también lo más amplia posible. Tanto en las auxiliares como en la propia SEAT es necesario extender la solidaridad con esta lucha, señalando que un ataque a uno es un ataque a todos, incluso hasta el punto de convocar paros en todo el sector, tal y como se hacía en los años 70, cuando un despido en una empresa era respondido incluso con una huelga comarcal o sectorial. Mirar para otro lado esperando que no llegue esta situación a "nuestra empresa" sería un error. Como ya vemos, tarde o temprano, los ataques se extienden y generalizan llegando a cada rincón. Los sindicatos de clase, CCOO, UGT y CGT, deben responder como un solo hombre, con una solidaridad efectiva, en aumento, poniendo encima de la mesa que si la patronal no escucha tendrá mucho que perder. ¡¡Sí se puede!!
VAGA A JOHNSON CONTROLS ABRERA (BARCELONA), AUXILIAR DE SEAT
NO AL XANTATGE PATRONAL!
Els treballadors de l’auxiliar de SEAT, Johnson Controls, que fabrica i subministra gran part dels seients a la planta de SEAT a Barcelona, aniran a la vaga entre els dies 15 i 21 de juliol contra el xantatge brutal que pateixen per part de la direcció de l’empresa. Des de GuanyemCCOO volem expressar la nostra solidaritat i suport als companys i fer una crida a donar suport a la seva lluita i les seves justes reivindicacions.
L’empresa, amb l’excusa de la “competitivitat”, pretén rebaixar els salaris dels treballadors fins a 8.000 euros anuals, plantejant posteriorment la seva congelació, així com la pèrdua d’altres millores i l’externalització, per descomptat amb pitjors condicions laborals, de determinades activitats. Es tracta del xantatge habitual que venim patint els treballadors en els últims anys i que any rere any representa rebaixar cada cop més els nostres drets i salaris. Aquesta “competitivitat” significa que les nostres condicions laborals i salarials s’han d’igualar amb les dels companys que estan pitjor que nosaltres, i després, quan s’empitjoren aquestes condicions, fer-les servir com a excusa per exigir retallades salarials i laborals a les plantilles de les altres empreses. Amb aquesta lògica les nostres condicions de treball sempre s’hauran d’enfonsar, fins igualar-se per baix a les condicions més miserables en què puguin viure els treballadors.
Enfront d’aquest xantatge l’únic camí és la mobilització contundent dels treballadors, com han plantejat els companys de Johnson Controls, donant a conèixer a més a més el conflicte entre el conjunt dels treballadors i de la població tant de Barcelona com de les comarques afectades. S’ha de distribuir octavetes massivament fent una crida a la solidaritat, demanant suport per a la Caixa de Resistència, i adreçar-se a més a més als treballadors de la resta d’indústries auxiliars així com de SEAT mateix, explicant que aquest atacs ens afecta a tots, perquè quan es precaritzin les condicions de Johnson Controls, quan s’enfonsin els salaris, s’utilitzarà aquesta imposició per exigir a d’altres empreses, també a la SEAT, les mateixes retallades, en deixar de ser “competitives”. No podem acceptar més xantatges!
La patronal està actuant coordinadament, sotmetent als treballadors en empreses de tot l’Estat al mateix xantatge a què són sotmesos ara els companys de Johnson Controls. Per fer front a aquesta ofensiva és necessari impulsar una mobilització contundent i també el més àmplia possible. Tant a les auxiliars com a la SEAT mateix és necessari estendre la solidaritat amb aquesta lluita, senyalant que un atac a un és un atac a tots, fins al punt de convocar aturades a tot el sector, com es feia als anys 70, quan un acomiadament en una empresa era respost fins i tot amb una vaga comarcal o sectorial. Mirar cap a una altra banda esperant que no arribi aquesta situació a la “nostra empresa” seria un error. Com ja veiem, tard o d’hora, els atacs s’estenen i generalitzen arribant a tots els racons. Els sindicats de classe, CCOO, UGT i CGT han de respondre com un sol home, amb una solidaritat efectiva, en augment, posant a sobre de la taula que si la patronal no escolta tindrà molt a perdre. Sí es pot!
